diumenge, 30 de novembre del 2008

Noosa


Noosa, situada a la Sunshine Coast, és, com tota la costa est australiana, paradís de surfers! Fins i tot van a la platja amb bicicleta i la taula lligada al darrera! Llàstima que no tingués la càmera a punt per ensenyar-vos-ho. Però sempre podeu gaudir de la surfera de la foto! jeje. A les platges també s'hi poden trobar artistes d'aquests que fan escultures amb la sorra, heu vist quin drac tan currat??? amb foc i tot!
Una altra de les coses que es pot trobar a la Main beach de Noosa són "los vigilantes de la playa", que per molt Austràlia que sigui, com es veu en la imatge, no són pas com els pintaven a la tele (la versió americana...). Aquí totes les platges grosses estan bastant vigilades. Hi ha una zona franquejada per dues banderes grogues i vermelles que està reservada pels banyistes. A la resta de platja també t'hi pots banyar, però no està tan controlat i sempre està ple de surferos (o gent que ho intenta!).

Aquest matí, després que una "pandilla" d'emprenyadors es fotessin a saltar al meu llit a les 7 del matí, ens hem llevat i hem anat cap al Parc Nacional on diuen que està ple de koales. Bé, durant la caminada hem sentit molts ocells, hem vist un lizard (llagardaix gegant) i moltes teranyines. Després hem anat a una platja que es deia Alexandria, i no sé si era pel nom (això que està com desaparegut), però hi havia molta gent fent nudisme! Bé, nosaltres no, of course! L'aigua era cristalina! i amb la temperatura d'avui, ja us dic jo que m'hi he passat una bona estona!

Després ens hem traslladat a una altra platja, on estava plena de suferos que intentaven fer alguna cosa amb les poques onades que hi havia. Nosaltres anavem buscant ombra (dissimuladament hem acabat fotent fora a una família per situar-nos estratègicament sota els arbres). I ja quan estàvem morts de calor, ens han avisat que ben amunt a dalt d'un arbre hi havia un koala prenent el Sol. La foto no és de massa qualitat, però és el que té acostar massa el zoom... i mira que ja l'hem intentat convèncer perquè baixés, però ja ho tenen els koales que són molt mantes i no xerren massa...

De tornada cap al centre cap a dinar, en un lloc amb roques on uns nens es banyaven, hem vist un peix molt gran (metre o metre i mig) sota l'aigua. Primer hem pensat que era una manta, però no! era un tauró!! quina via que han fet tots de sortir de l'aigua! també hi ha foto, però només es veu una taca fosca a l'aigua... sorry about that, s'ha fet el que s'ha pogut (bé, ja us dic jo que no m'hagués pas posat a dins per ensenyar-vos una millor imatge, al National Geographic segur que en tenen de molt bones!

dijous, 27 de novembre del 2008

Straddie: oyster festival - festa compromís




Stradbroke Island... jo crec que trobaré a faltar aquesta illa, des de que sóc aquí em sembla que és el quart cop que hi he anat! si si, però no crec que hi torni a aquestes alçades. Bé, aquest cop vam tenir molta sort que feien el "oyster festival", en el qual uns aussies es dedicaven a competir per obrir ostres i la Maite i jo competíem a veure qui se'n pot menjar més! una vintena per cap segur que van caure (tampoc tantes no???).
El motiu del cap de setmana era que un noi li volia demanar per casar-se a la seva xicota i ho va fer sota l'aigua! Van anar a fer diving (submarinisme) i ell li va escriure un poema en una pissarra i li va posar l'anell (el de veritat li va donar més tard, fora de perill que algun tauró se l'empassés). La veritat és que jo no ho vaig veure en directe, però bé, la festa de celebració tampoc va estar gens malament!
A part de festes i demés, el dissabte vam anar a la Main Beach on és molt típic fer surf, però la menda va fer bodyboard, o sigui, jugar amb la planxa petita a enganxar les onades amb una velocitat brutal! Molt divertit, excepte quan en comptes de ser jo qui enganxava les onades eren les onades que m'enganxaven a mi! sort que el biquini és groc i el vaig poder recuperar després de beure 10 L d'aigua! Diumenge el vent i les onades eren molt pitjor, així que vam anar a French beach, més arraserat, però la definició d'un dels nois va ser: "this is not a sea, this is a fucking washing machine", o sigui, tampoc tant calmat...

Del dia que la Marta portava vestit (increíble!)















Si si, com canvien les coses, me'n vaig a un país a milers de quilòmetres de casa i em compro un vestit per al "Celebration dinner" que va fer el departament! on anirem a parar! Bé, per si no us ho havia explicat, aquí tenim un temps primeveral de *******! Plou cada setmana amb un promig de 5 dies i el dia del sopar no va ser menys. La tempesta va ser brutal, sort que després va calmar i vam poder gaudir de les vistes de la CBD de Brisbane que teníem des del restaurant! La nit es va acabar aviat (bé, 10pm per ser un dijous i Austràlia és molt tard), però alguns la vam allargar amb uns tequiles (heu vist el saler??? que bo, com el de la cuina de casa!). Tot i això, com la ventafocs, a les 12 o'clock la carrossa es converteix en carbassa i la princesa torna a ser la dona treballadora de sempre! jeje No em vaig deixar cap sabata ni vaig trobar cap princep blau, vermell o verd!

dissabte, 15 de novembre del 2008

Queensland: Sunshine state




El "post" d'avui va dedicat a aquest gran estat, Queensland, el qual l'anomenen "Sunshine state". Doncs avui, com cal fer en un bon diumenge, he estat fent el mandra al llitet una estona mentre els rajos de sol entraven des de quarts de sis per la finestra. Després he decidit arreglar les coses del pis durant el matí i cuinar per tota la setmana; total, que m'he estat rostint com un pollastre dins a casa! A la tarda tenia pensat anar a la piscina a prendre una mica el solet (perquè continuo blanca com la llet!) i s'ha començat a tapar "una mica". Les fotos són de la terrassa de casa, i la diferència entre la primera i la tercera és de 5 minuts. El video tampoc té pèrdua, ja que el soroll que s'escolta ha sigut la BSO de tota la tarda!





Doncs ja veieu, aquest ha estat el meu diumenge!!! Però aquest cap de setmana també han passat coses interessants. Per exemple, el divendres "la casa de andalucía" ens va convidar a un sushi on-line (això està bé, convides a gent i els fas treballar! és com un sopar comunsista, jeje). Jo personalment no vaig "enrotllar" cap sushi roll (no recordo com es diu, sorry!) però vaig disfrutar una bona estona veient la cara de felicitat dels cuiners! i estava tot boníssim! Ahir vam fer una visita "relámpago" a una festa el tema del qual era MYO party (make your own). Doncs bé, el que consistia era que amb el que trobessis per casa t'havies de fer una disfressa, haurieu de veure quanta imaginació tenen alguns! Hi havia una noia que es va fer un vestit amb cartes de poker, una altra que anava de vikinga i el vestit era fet amb cinta aïllant (quin mal quan se'l devia treure!), un altre que anava de super heroi amb un vestit fet de paper de bombolles... és ben bé que els encanta disfressar-se! Jo continuo siguent igual de sossa, vaig anar de marta, as always!

dilluns, 10 de novembre del 2008

Vida normal


Un cop portes una temporada visquent en un mateix lloc i has agafat el ritme de treballar (molt, és que si no em queixés no seria jo), doncs la vida agafa aquell aire normal de per tot arreu, només que estàs a un altre país! :-)

Això sí, com molt bé dieu tots cada cosa nova és una experiència. Dels paisatges de primavera que més m'agraden de Brisbane són les Jacarandes (foto, també robada, sorry MJ, les meves no són tan xules), són uns arbres que fan una flor lila que fa moltíssima olor! i quan la flor cau al terra s'aconsegueix un paisatge de conte...

Bé, a part de disfrutar del paisatge, de la caloreta (cada vegada més) i de les pluges torrencials que venen de cop , també estic agafant els mals costums d'anar a "fer el toc" sovint (el vi blanc boníssim, però el mal de cap del dia després terrible! jeje).

Ah! i a alguna festeta també m'hi deixo caure, com la de la foto que era per Halloween. Per a l'ocasió em vaig disfressa de bona nena (com sempre) i me'n vaig trobar de no tan bons! jeje. Bé, realment a aquest paio només li vam veure el que es veu a la foto, ja que no en sabem ni el nom ni res més... a més no li vam veure la cara! (segur que va anar 3 mesos al gimnàs abans de posar-se la disfressa...).

Apale, fins un altre!